Desconnexió digital al Berguedà: retir sense pantalles a La Tor de Montclar

La desconnexió comença abans d'arribar. Aviseu la vostra feina i els vostres éssers estimats que estareu desconnectats durant els pròxims dies. Deixeu un número d'emergència (el telèfon de la masia, per exemple) i pacifiqueu la ment: el món continuarà girant sense tu durant uns dies.

Decidiu el vostre nivell de desconnexió: desconnexió parcial (consultar el mòbil un cop al dia), desconnexió completa (mòbil apagat dins la maleta) o desconnexió radical (deixar el mòbil a casa). Sigui quin sigui el nivell, manteniu-vos-hi. La temptació de mirar "només un moment" es presenta constantment els primers dies.

Porteu material analògic: llibres de paper, quaderns, jocs de taula, cartes, una càmera analògica si sou nostàlgics. Porteu roba còmoda per caminar, per estar a casa, per no fer res.

El primer dia és el més difícil. La mà va automàticament a la butxaca buscant el mòbil que no hi és. El cervell reclama dopamina cada deu minuts. És normal. Resistiu. En comptes de mirar Instagram, mireu per la finestra. Observeu com es mou la llum sobre les muntanyes, com canvia el color del cel, com els ocells van d'un arbre a un altre.

Sortiu a caminar sense destinació. Una volta per Montclar, el camí cap a la Font de la Tosca, una passejada pel bosc proper. Camineu en silenci o amb conversa, però sense auriculars. Escoltar els propis passos, el vent, els sons de la natura és una experiència que havíeu oblidat.

Al vespre, enceneu la llar de foc (si és temporada freda) o seieu al jardí (si fa bon temps). Agafeu un llibre. Llegiu sense pressa. Descobrireu que podeu concentrar-vos durant una hora sencera sense distraccions. El cervell, al principi reticent, acaba agraïnt-ho.

A partir del segon o tercer dia, alguna cosa canvia. El cervell deixa de reclamar el mòbil. Us desperteu sense alarma, seguint el ritme natural del sol. Esmorzeu amb calma, sense pressa per arribar enlloc. Passeu hores llegint, caminant, nedant a la piscina (interior o exterior segons l'estació), simplement seient i contemplant.

Practiqueu meditació o ioga al jardí amb vistes als Pirineus. No cal ser expert: només asseure's, tancar els ulls i respirar ja és meditació. Les primeres vegades, la ment divaga constantment. Amb els dies, s'aprèn a deixar passar els pensaments sense enganxar-s'hi.

Cuineu amb consciència. Tallar verdures, bullir aigua, sentir les olors, tastar els sabors. Sense pantalles, el menjar torna a ser una experiència sensorial completa. Sopeu parlant, en silenci, o simplement escoltant el crepitar del foc.

• Escriptura manual: Porteu un diari i escriviu cada dia. Pensaments, observacions, reflexions. L'acte físic d'escriure connecta el cos amb la ment d'una manera que el teclat no aconsegueix.
• Observació de la natura: Parc Natural del Cadí-Moixeró accessible des de la masia. Isards, àligues daurades, flora alpina. Porteu prismàtics si en teniu.
• Lectura profunda: Aquest és el moment per als llibres llargs que sempre havíeu volgut llegir. Novel·les russes, assajos filosòfics, poesia. A la biblioteca de la masia hi ha llibres, però porteu els vostres.
• Art: Dibuixeu, pinteu, feu fotografies amb càmera analògica. Sense la pressió d'Instagram, l'art torna a ser procés, no producte.
• Contemplació: No subestimeu el poder de simplement seure i mirar. El jardí, les muntanyes, el foc. Hores passant sense fer res. És terapèutic.
• Observació d'estrelles: Sense contaminació lumínica, el cel nocturn del Berguedà és espectacular. Identifiqueu constel·lacions amb un mapa estelat de paper.