Museu del Ciment: catedral industrial al Clot del Moro

Eusebi Güell i Bacigalupi, l'industrial i filantrop que finançà les grans obres de Gaudí, identificà a finals del segle XIX el potencial de les pedreres calcàries del Clot del Moro per a la fabricació de ciment pòrtland, material clau per a la construcció moderna.

L'any 1901 fundà la companyia Asland i encarregà al seu arquitecte de confiança, Rafael Guastavino Moreno, el disseny de la fàbrica. Guastavino, pioner de les voltes tabicades i activament vinculat als Estats Units, concebé una instal·lació que combinava eficiència productiva amb elegància arquitectònica: ales simètriques, finestres amb arc rebaixat, totxo vist, xemeneies esveltes.

La fàbrica incorporà tecnologia puntera per a l'època: forns rotatoris que cozien la mescla de pedra calcària i argila a 1.450 °C, molins de boles per triturar el clinker, sistemes de transport per cable aeri que connectaven les pedreres amb les naus de producció.

L'energia provenia d'una central hidroelèctrica que aprofitava el desnivell del Llobregat. A plena producció, la fàbrica produïa 30.000 tones anuals de ciment que s'expedien per ferrocarril fins a Barcelona i altres ciutats catalanes. Aquest ciment serví per construir edificis modernistes, el metro de Barcelona i infraestructures de tot Catalunya.

La fàbrica ocupava més de 200 treballadors que vivien amb les seves famílies en un poblat obrer construït al costat de la instal·lació industrial. Habitatges unifamiliars, església, escola, economat i casino configuraven una comunitat autosuficient típica del paternalisme industrial de l'època.

Les condicions laborals eren dures: jornades de 12 hores, pols de ciment que afectava els pulmons, perillositat dels forns. Tanmateix, els salaris eren superiors als del camp, cosa que atreia treballadors de tota la comarca i fins i tot d'Aragó. La fàbrica tancà el 1975 després de 71 anys d'activitat ininterrompuda.

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 2005, l'antic complex industrial acull des del 2007 el Museu del Ciment. La visita inclou les naus de producció amb maquinària original conservada in situ: forns rotatoris, molins, sistemes de transport, quadres elèctrics.

Exposicions permanents expliquen el procés de fabricació del ciment, la història social de la fàbrica i el poblat obrer, i el context de la industrialització pirinenca. Audiovisuals amb testimonis d'antics treballadors donen veu a la memòria obrera. Activitats didàctiques per a escoles i tallers de cap de setmana complementen l'oferta.

Durant els mesos càlids i festius, el Tren del Ciment connecta la Pobla de Lillet amb el Clot del Moro seguint l'antic traçat del ferrocarril miner. El trajecte de 3,5 km travessa túnels i ponts metàl·lics mentre una audioguia explica la història de la fàbrica.

Es recomana combinar la visita amb els Jardins Artigas a la Pobla de Lillet (obra de Gaudí) i les Fonts del Llobregat a Castellar de n'Hug, en una ruta d'un dia complet per l'alt Berguedà que uneix patrimoni industrial, modernisme i natura.