Mines de Fumanya: Ruta de les Petjades de Dinosaure

Les petjades de Fumanya es van descobrir per accident durant l'explotació de les mines de lignit que van funcionar des del segle XIX fins al 1980. Quan es van abandonar les mines i es va netejar la zona, van aparèixer milers d'empremtes fossilitzades en els estrats de gres i lutita.

El que fa excepcional aquest jaciment és el seu estat de conservació i la quantitat: més de 3.500 petjades identificades, la majoria de titanosaures herbívors que van viure fa 70 milions d'anys, al final del Cretaci. També hi ha petjades més petites d'altres dinosaures i de tortugues prehistòriques.

La particularitat més sorprenent és que les petjades estan en una paret vertical: el sòl fangós on caminaven els dinosaures es va consolidar i, a causa dels moviments tectònics dels Pirineus, els estrats es van inclinar fins a quedar completament verticals. El que era terra ara és una paret de 30 metres d'alçada, cosa que permet observar les petjades amb una perspectiva única al món.

La ruta estàndard és un circuit circular de 5 quilòmetres que comença al poble de Fumanya, on hi ha un petit centre d'interpretació amb panells explicatius i maquetes de dinosaures. El sender està ben senyalitzat amb fites i cartells informatius.

El camí ascendeix suaument pel vessant de la muntanya, passant per antigues instal·lacions mineres (rails, entrades de galeries tapiades, restes d'edificis). En 20-30 minuts arribes al mirador principal, des d'on es veu la paret amb les petjades. Hi ha panells amb dibuixos que t'ajuden a identificar les empremtes més destacades.

El sender continua per la part superior del jaciment, oferint vistes de la vall de Vallcebre i del Pedraforca a l'horitzó. La baixada retorna al poble completant el cercle. Tot i que és una ruta curta, val la pena fer-la amb calma per apreciar els detalls geològics i llegir els cartells explicatius que contextualitzen el descobriment.

Fa 70 milions d'anys, durant el Cretaci Superior, aquesta zona era una plana costanera subtropical amb aiguamolls, llacunes i vegetació abundant. Els titanosaures, dinosaures herbívors de coll llarg que podien pesar més de 20 tones, caminaven per aquest fang buscant aliment.

Cada vegada que un dinosaure posava la pota, deixava una empremta profunda al fang. Aquestes empremtes es van omplir ràpidament de sediment més fi i es van consolidar amb el temps, formant petjades fossilitzades. Les capes de sediment es van acumulant durant milers d'anys, creant els estrats que avui veiem.

Més tard, la col·lisió de les plaques tectòniques que va formar els Pirineus va plegar i bascular aquests estrats. El que era horitzontal es va posar vertical, i l'erosió posterior va exposar la paret amb les petjades. Aquest procés geològic és el que permet veure un registre continu de la vida d'aquella època en una superfície accessible.

Abans de ser famosa pels dinosaures, Fumanya era coneguda per les seves mines de lignit, un tipus de carbó mineral de qualitat mitjana que es va explotar intensament des del segle XIX. Les mines van donar feina a centenars de persones i van ser fonamentals per a l'economia de la comarca.

La companyia Asland, productora de ciment, va ser una de les principals explotadores del lignit, que s'utilitzava com a combustible per als forns de ciment de Clot del Moro (La Pobla de Lillet). El carbó es transportava en tren fins a la fàbrica, i aquesta xarxa de trens miners és part del patrimoni industrial que avui es pot visitar al Museu del Ciment Asland i en el recorregut del Tren del Ciment.

Les mines es van tancar definitivament el 1980, quan l'explotació va deixar de ser rendible. Pocs anys després, en netejar la zona, van aparèixer les petjades de dinosaure, donant a Fumanya una nova identitat: de poble miner a referent paleontològic.

Una de les avantatges de Fumanya és que es pot visitar tot l'any. A diferència d'altres rutes de muntanya, l'altitud moderada (1.200 m) i l'orientació sud de la paret fan que sigui accessible fins i tot a l'hivern, sempre que no hi hagi neu acumulada.

La millor llum per fotografiar les petjades és al matí o a última hora de la tarda, quan el sol arriba lateralment i marca les ombres de les empremtes, fent-les més visibles. Al migdia, amb el sol directe, les petjades es veuen menys definides. Els dies núvols també van bé per evitar els reflexos a la roca.

Si viatges amb nens, aquesta és una excursió ideal: curta, sense desnivell important, i amb un al·licient espectacular que els fascina. Porta uns prismàtics per veure millor els detalls de les petjades a la part alta de la paret. També és recomanable complementar la visita amb el Museu de les Mines de Cercs, a 15 minuts en cotxe, on s'explica la història minera i geològica de la comarca amb més profunditat.

Des de La Tor de Montclar, Fumanya està a uns 25 km (30 minuts en cotxe). Agafa la carretera cap a Berga, continua per la C-16 direcció Túnel del Cadí, i desvia't a Vallcebre. Des de Vallcebre, segueix les indicacions cap a Fumanya: són uns 3 km per una carretera estreta però asfaltada.

Hi ha aparcament gratuït al poble de Fumanya, just al costat del punt d'inici de la ruta. Els caps de setmana de primavera i estiu pot estar ple: arriba d'hora o entre setmana per evitar aglomeracions. L'accés amb autocaravana és possible, però l'aparcament és petit.

Si vols allargar l'excursió, pots combinar Fumanya amb la ruta circular de Vallcebre, que passa per esglésies romàniques i ofereix vistes dels cingles calcaris de la zona. També pots visitar el proper poble de Fígols, amb el castell i l'església romànica de Sant Martí. Per als interessats en paleontologia, una bona combinació és Fumanya al matí i el Museu de les Mines de Cercs a la tarda, aprofitant que són a prop i complementen perfectament el tema.