Contrabandistes del Berguedà: històries de frontera

El contrabandisme als Pirineus té una llarga tradició que es remunta a l'edat mitjana, quan les fronteres entre regnes imposaven aranzels sobre mercaderies. Al Berguedà, la proximitat a la Cerdanya i als passos cap a França va convertir la comarca en un punt estratègic per al tràfic de productes.

Les mercaderies més habituals variaven segons l'època: sal a l'edat mitjana, tabac i cafè als segles XVIII i XIX, i productes de primera necessitat durant la postguerra espanyola (1939-1959), quan l'autarquia franquista va crear una escassetat que feia rendible arriscar-se a creuar la frontera amb càrregues de penicil·lina, seda, mitges de niló o divises.

Ser contrabandista al Berguedà requeria un coneixement profund de la muntanya: cada sender, cada cova, cada pas amagat. Els contrabandistes viatjaven de nit, carregant fardells de 30 o 40 quilos a l'esquena, per senders que seguien les línies de cresta per evitar les valls vigilades pels carrabiners.

El treball era perillós: les nevades sobtades, els precipicis i les emboscades dels agents duaners convertien cada viatge en una aventura arriscada. Molts contrabandistes van perdre la vida a la muntanya per les condicions meteorològiques adverses o els enfrontaments amb la guàrdia fronterera.

Malgrat el risc, el contrabandisme era sovint l'única font d'ingressos per a famílies rurals empobrides. A molts pobles del Berguedà, el contrabandista no era vist com un criminal sinó com algú que buscava la supervivència.

Els contrabandistes del Berguedà tenien una xarxa de rutes i amagatalls perfectament organitzada:

• Coves de refugi: Cavitats naturals on s'amagaven les mercaderies i on descansaven els traginers. La Cova del Tabac, prop de Montclar, deu el seu nom precisament a l'emmagatzematge de tabac de contraban.
• Masies col·laboradores: Cases de pagès que oferien refugi i menjar als contrabandistes a canvi d'una part del benefici.
• Senyals al bosc: Marques a les roques i els arbres que indicaven rutes segures o avisaven de perills.

Algunes d'aquestes rutes coincideixen amb senders actuals, i els guies locals poden explicar les històries que s'hi associen.

Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea el 1986 i la supressió dels controls fronterers, el contrabandisme tradicional va desaparèixer. Però la seva memòria perviu en les històries orals dels pobles del Berguedà, en els noms dels camins i les coves, i en la cultura popular.

El personatge de Josep Fondevila, el contrabandista retirat de Gósol que va servir de model a Picasso el 1906, és un exemple de com el contrabandisme es vinculava amb la vida quotidiana de la comarca. Les seves històries de pas de muntanya fascinaven el jove pintor i van contribuir a la imatge romàntica del contrabandista pirinenc.

Des de La Tor de Montclar, el paisatge que envolta la casa és el mateix que van transitar durant segles els contrabandistes del Berguedà.