Picasso a Gósol: l'estiu de 1906 que va canviar l'art

Picasso i Fernande Olivier van arribar a Gósol al juny de 1906, després d'un viatge en tren fins a Guardiola de Berguedà i una llarga travessa amb mula per un camí de muntanya. En aquella època, Gósol era un poble aïllat a 1.423 metres d'altitud, als peus de la serra del Cadí, accessible només per senders de ferradura.

La parella es va instal·lar a Cal Tampanada, la fonda del poble regentada per Josep Fondevila, un contrabandista retirat de 90 anys que esdevindria un dels models favorits de Picasso. La senzillesa de la vida rural i l'aïllament del món artístic parisenc van oferir a l'artista l'espai creatiu que necessitava.

Durant la seva estada a Gósol, Picasso va produir una quantitat extraordinària d'obres: olis, aquarel·les, dibuixos i escultures. L'artista va quedar profundament impressionat per diversos elements del seu entorn:

• L'art romànic: La talla policromada de la Mare de Déu de Gósol (segle XII), avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya, va influir en la seva simplificació de les formes humanes.
• Josep Fondevila: El rostre del vell contrabandista apareix en nombrosos retrats que mostren una creixent tendència a la geometrització.
• El paisatge: Les formes anguloses del Pedraforca i la serra del Cadí es reflecteixen en la progressiva esquematització dels seus fons.

L'evolució és visible: les primeres obres de Gósol mantenen el to rosat del període anterior, però gradualment les formes es tornen més geomètriques, els rostres s'allarguen i es simplifiquen fins a adquirir un aspecte quasi escultòric.

Quan Picasso va tornar a París a l'agost de 1906, portava amb ell les llavors del que seria la revolució cubista. Les lliçons de Gósol, la influència de l'art romànic català i la simplificació radical de les formes van confluir amb el seu descobriment de l'art ibèric i africà per donar lloc, un any després, a Les senyoretes d'Avinyó (1907), considerada l'obra fundacional del cubisme.

Historiadors de l'art com John Richardson han assenyalat que sense Gósol, el cubisme hauria estat molt diferent o potser no hauria existit tal com el coneixem. La connexió entre el romànic català i l'avantguarda del segle XX és un dels episodis més fascinants de la història de l'art.

Actualment, Gósol conserva la memòria de Picasso al Centre Picasso de Gósol, un petit museu que exhibeix reproduccions de les obres realitzades al poble, fotografies de l'època i material documental sobre l'estada de l'artista. El centre permet als visitants comprendre el context en què es va produir aquesta transformació artística.

El poble manté l'essència que va captivar Picasso: carrers de pedra, l'església romànica i les vistes espectaculars del Pedraforca. Des de La Tor de Montclar, Gósol és accessible en uns 30 minuts per carretera, convertint-lo en una excursió imprescindible per als amants de l'art i la cultura.