Canal Piguillem: Via Alpina per la Cara Nord del Pedraforca

La Canal Piguillem s'inicia des del refugi de Gresolet, un petit refugi no guardat situat a 1.640 metres d'altitud al fons de la vall del mateix nom. Per arribar-hi, cal agafar la pista forestal que surt de Gósol i que puja cap al nord en direcció al Pedraforca. En cotxe es pot arribar fins al mateix refugi (amb precaució, la pista és estreta i pedregosa), o bé aparcar abans i pujar caminant en uns 45 minuts.

Des del refugi de Gresolet, el camí d'aproximació segueix inicialment el sender de la Volta al Pedraforca, que envolta la muntanya pel nord. Després de travessar boscos de pi negre i prats alpins, el camí arriba al peu de la cara nord del Pedraforca, una impressionant paret vertical de més de 500 metres d'alçada.

La Canal Piguillem és visible des d'aquí: una canal estreta i pronunciada que talla verticalment la cara nord, obrint-se camí entre les parets rocoses fins a sortir prop del cim del Pollegó Superior. L'entrada de la canal es troba a uns 2.000 metres d'altitud, i des d'aquí comença l'ascensió pròpiament alpina.

La Canal Piguillem està classificada com a Grau II d'escalada en terreny alpí, cosa que implica que hi ha trams on cal escalar utilitzant moviments tècnics, amb exposició vertical considerable. A diferència de la Via del Verdet, que té cadenes fixes, la Canal Piguillem està sense equipar, pel que cal progressar per terreny natural cercant les millors preses i repieus.

El material imprescindible inclou:

• Casc: Obligatori. La canal és estreta i hi ha risc elevat de caiguda de pedres, tant naturals com despreses per altres cordades.
• Arnès, corda i material d'assegurament: Recomanable portar una corda de 30-40 metres i alguns friends o nuts per assegurar els passos més difícils, especialment si s'hi va en cordada.
• Grampons i piolet: Imprescindibles si hi ha neu o gel a la canal, cosa habitual fins a finals de juny i a partir d'octubre.
• Calçat tècnic: Botes d'alpinisme rígides amb bon agafament. El calçat de senderisme normal no és adequat.

És recomanable tenir experiència prèvia en escalada alpina, moviment en terreny vertical amb motxilla, i tècniques bàsiques d'assegurament. No és una via recomanable per a qui només tingui experiència en rocòdroms o vies ferrades.

La cara nord del Pedraforca té un caràcter molt diferent de la cara sud, que és la que es veu des de Saldes i per on puja la Via del Verdet. Mentre que la cara sud és assolellada i relativament accessible, la cara nord és ombrivola, freda, i manté neu i gel durant bona part de l'any.

Aquesta orientació nord fa que la Canal Piguillem sigui una via d'ambient alpí autèntic, amb temperatures més baixes i condicions que recorden més al Pirineu axial que al Prepirineu. En molts aspectes, pujar per la Canal Piguillem és més semblant a una ascensió a un tres mil pirinenc que a una excursió pel Prepirineu català.

La cara nord també és molt menys freqüentada que la cara sud: mentre que la Via del Verdet pot tenir desenes de persones en un cap de setmana d'estiu, la Canal Piguillem sovint es pot pujar en solitud, trobant-se només alguna altra cordada experimentada. Aquest aïllament aporta una sensació de muntanya salvatge i autèntica, però també implica que en cas de problema l'ajuda pot trigar molt a arribar.

El Pedraforca ofereix rutes per a tots els nivells, des de la Volta al Pedraforca (dificultat baixa, sense trams tècnics) fins a vies d'escalada de Grau V o superior a les parets verticals. La Canal Piguillem se situa en un punt intermedi-alt dins d'aquest espectre:

• Via del Verdet: Grau I, equipada amb cadenes, molt freqüentada. Accessible per a muntanyencs amb experiència bàsica.
• Enforcadura: Grau I-II, equipada amb cadenes, travessa entre pollegons. Requereix més experiència i cap pel buit.
• Canal Piguillem: Grau II, sense equipar, ambient alpí. Només per a muntanyencs experimentats amb material tècnic.
• Cara nord (vies d'escalada): Grau III a VI, vies de diversos llargs equipades amb spits. Escalada alpina d'alta dificultat.

Per tant, la Canal Piguillem és la porta d'entrada a l'alpinisme al Pedraforca: més fàcil que les grans vies d'escalada de la cara nord, però molt més tècnica i compromesa que les rutes turístiques de la cara sud.

La Canal Piguillem és una via alpina amb riscos objectius que cal valorar seriosament abans d'intentar-la:

• Caiguda de pedres: La canal és estreta i les parets són inestables. Qualsevol pedra que es mogui pot provocar una allau de còdols. És imprescindible portar casc i anar amb molta cura per no provocar caigudes de pedres que puguin ferir altres cordades.
• Condicions meteorològiques: En cas de tempesta, la canal esdevé una trampa mortal. Cal consultar la previsió i renunciar a l'ascensió si hi ha risc de pluja o tempesta.
• Neu i gel: Fins a finals de juny, la canal pot contenir neu i gel, cosa que incrementa molt la dificultat i el risc. En aquestes condicions, cal portar grampons i piolet i saber-los utilitzar correctament. Sense experiència en terreny glacial, és millor esperar a l'estiu.
• Horari: És recomanable començar l'ascensió amb primera llum del matí, quan la neu (si n'hi ha) encara està dura i estable, i tornar abans de les hores de màxima insolació que poden reblandir la neu i incrementar el risc de caiguda de pedres.

En cas de dubte sobre les condicions o les pròpies capacitats, és millor contractar un guia de muntanya titulat que conegui la via i pugui proporcionar seguretat addicional. El Pedraforca es mereix el màxim respecte, i la Canal Piguillem no és una via per improvisar.

Des de La Tor de Montclar, l'accés a la vall de Gresolet requereix anar primer a Gósol (35 km, uns 35 minuts) i després continuar per pista forestal cap al nord uns 5 km més fins al refugi de Gresolet. La pista és estreta i amb algun pas delicat, però practicable amb cotxe normal si es va amb precaució.

Una altra opció és aparcar a Gósol i pujar caminant fins a Gresolet, cosa que afegeix uns 5 km i 1 hora més d'aproximació, però garanteix no tenir problemes amb el cotxe a la pista. El refugi de Gresolet és no guardat i generalment obert, cosa que permet fer-hi nit si es vol començar l'ascensió amb primera llum.

La millor època per fer la Canal Piguillem és de juliol a setembre, quan la neu ja s'ha fos i les condicions són més estables. Abans de juliol, la canal sol tenir neu i gel, cosa que requereix material i experiència addicionals. A partir d'octubre, les nevades poden tornar i les condicions es tornen hivernals.

Per a muntanyencs experimentats i ben preparats, coronar el Pedraforca per la Canal Piguillem és una de les experiències alpines més gratificants que es poden fer al Prepirineu català. La sensació de solitud, la bellesa salvatge de la cara nord, i la satisfacció de superar una via tècnica en terreny alpí queden gravades a la memòria per sempre. I el millor de tot: tornar a la comoditat de La Tor de Montclar per celebrar-ho al vespre.