Enforcadura del Pedraforca: Travessa entre els Dos Pollegons

La forma més habitual d'arribar a l'Enforcadura és combinar-la amb l'ascens al Pollegó Superior per la Via del Verdet. Des del refugi Lluís Estasen (1.670 m), es segueix el mateix itinerari de la Via del Verdet fins a coronar el cim del Pollegó Superior a 2.497 metres.

Des del vèrtex geodèsic, cal creuar l'altiplà en direcció nord-oest fins a trobar l'inici del descens cap a l'Enforcadura. Aquest tram està equipat amb cadenes i requereix baixar amb cura per roques inclinades i ressalts verticals. La sensació d'exposició és considerable, i és important prendre's el temps necessari per col·locar bé els peus.

Un cop a l'Enforcadura, que és un coll estret d'uns pocs metres d'amplada, les vistes són verticals cap als dos costats: la cara nord cau a plom cap a la vall de Gresolet, mentre que la cara sud baixa abruptament cap a Saldes. És un lloc perfecte per fer una pausa i prendre fotografies, però cal mantenir sempre la precaució perquè les caigudes a banda i banda són de centenars de metres.

El descens des del Pollegó Superior fins a l'Enforcadura està classificat com a Grau I d'escalada, amb alguns passos puntuals que poden apropar-se al Grau II segons la ruta triada. Les cadenes fixes instal·lades proporcionen seguretat, però cal tenir experiència prèvia en terrenys similars.

La pujada des de l'Enforcadura al Pollegó Inferior és tècnicament més senzilla, amb un sender empinada però amb menys exposició. El Pollegó Inferior arriba als 2.445 metres, només 52 metres per sota del Superior, i ofereix vistes diferents i molt boniques cap al nord.

És imprescindible portar casc, ja que en els trams d'escalada hi ha risc de caiguda de pedres, especialment si hi ha més cordades a la mateixa ruta. També es recomana portar guants fins i tot a l'estiu per agafar-se a les cadenes sense ferir-se, i calçat de muntanya rígid amb sola adherent.

El Pedraforca està format per dues masses de roca calcària separades per l'Enforcadura: el Pollegó Superior (2.497 m) i el Pollegó Inferior (2.445 m). Aquesta estructura bifurcada és el que dona a la muntanya el seu nom (pedra forca = pedra forquilla) i la seva silueta tan característica.

El Pollegó Superior és el més visitat, ja que és el punt més alt i la Via del Verdet hi arriba directament. El seu altiplà és relativament ampli i permet moure's amb certa comoditat. En canvi, el Pollegó Inferior és més estret i menys freqüentat, però ofereix perspectives diferents i sovint més tranquil·litat.

Des d'un punt de vista geològic, el Pedraforca és un anticlinal de materials del Cretaci que ha estat modelat per l'erosió durant milions d'anys. Les capes de calcària que formen els pollegons estan inclinades cap al nord, creant la característica paret vertical de la cara sud i els pendents més suaus de la cara nord.

Molts muntanyencs experimenten realitzen la travessa completa en una sola jornada: pujada al Pollegó Superior per la Via del Verdet, descens a l'Enforcadura, pujada al Pollegó Inferior, i baixada per la cara nord cap al refugi de Gresolet o bé tornada al refugi Estasen pel mateix camí.

Aquesta travessa completa requereix entre 7 i 9 hores depenent del ritme i les condicions, i acumula prop de 1.200 metres de desnivell positiu si es compta la baixada a l'Enforcadura i la repujada al Pollegó Inferior. És una jornada llarga però enormement gratificant, que permet experimentar el Pedraforca en tota la seva magnitud.

Una altra opció molt popular és fer la ruta en forma de travessa lineal: pujar des de Saldes pel refugi Estasen i la Via del Verdet, baixar per l'Enforcadura i el Pollegó Inferior, i acabar al refugi de Gresolet, des d'on es pot baixar cap a Gósol. Això requereix deixar un cotxe a cada extrem o bé organitzar transport de tornada.

L'Enforcadura és un lloc especialment exposat tant al vent com a les tempestes. En cas de mal temps o previsió de tempesta, és absolutament desaconsellable intentar la travessa, ja que els trams equipats amb cadenes esdevenen extremadament perillosos amb roca mullada o gel.

També cal tenir en compte que l'Enforcadura és una trampa natural per al vent: en dies ventosos, les ràfegues poden ser molt violentes i desestabilitzar les persones. Si es troben condicions de vent fort, és millor renunciar a passar per l'Enforcadura i tornar pel mateix camí.

En temporada d'hivern i principis de primavera, l'Enforcadura pot acumular neu i gel, cosa que la converteix en una ruta alpina que requereix grampons, piolet i experiència en progressió hivernal. Fora de l'estiu, sempre cal informar-se de les condicions específiques abans d'intentar la travessa.

Per últim, cal recordar que el Pedraforca és una muntanya molt freqüentada: en caps de setmana d'estiu hi pot haver cues als trams de cadenes. Això incrementa el risc de caiguda de pedres i fa que la progressió sigui més lenta. Començar la jornada amb primera llum del matí permet evitar les aglomeracions i gaudir de la muntanya amb més tranquil·litat.

Des de La Tor de Montclar, l'accés al punt d'inici de la ruta al refugi Estasen és de només 15 km (uns 20 minuts). Si es preveu fer la travessa lineal acabant a Gresolet, cal tenir en compte que des de Gósol (el poble més proper a Gresolet) fins a La Tor hi ha uns 35 km, i caldrà organitzar transport de tornada o deixar un segon vehicle.

Una logística còmoda és dormir al refugi Estasen la nit anterior, començar l'ascensió amb primera llum, fer la travessa completa passant per l'Enforcadura, i tornar al refugi per la tarda. Això permet gaudir de la ruta amb calma i sense presses per arribar a l'altre extrem.

L'època recomanada per fer la travessa de l'Enforcadura és de juny a octubre, quan la neu ja s'ha fos i les condicions són més estables. Juliol i agost són els mesos de màxima afluència, però també els de millor temps. Setembre i principis d'octubre ofereixen menys gent, colors de tardor espectaculars, i temperatures encara agradables.

Finalment, cal recordar que aquesta és una ruta d'alta muntanya que requereix respecte, preparació i experiència. No és recomanable per a principiants ni per a qui tingui vertigen. Però per als muntanyencs amb la preparació adequada, passar per l'Enforcadura del Pedraforca és una experiència inoblidable que queda gravada a la memòria per sempre.